Els exemplars petits no són molt greixosos però una bona orada salvatge i vella té una quantitat de greix prou significatiu. Si volem fer les orades petites al forn, o  a la graella, cal hidratar-les amb algun greix o bé protegir-les de la calor seca (una papillote o un recobriment de sal són ambdues excel·lents opcions), si en canvi els exemplars són més grossos només cal graduar la temperatura perquè no sigui molt elevada i resultat massa sec. Els filets es poden fer a la planxa, primer per la banda de la pell i a foc mig, amb un xic d’oli d’oliva verge, perquè la pell quedi cruixent i el gust arrodonit. Un cop el filet cuit fins a la meitat del seu gruix, girar i repetir el procés per la banda de la carn. Com a peix blanc que és també és ideal per a fer un arròs de malalt (arròs bullit amb all i orada esmicolada) o bé per a protagonitzar una brillant sopa de peix amb cloïsses i arròs.