9 espècies de llagostes destacades en la gastronomia mundial

18 Abr 9 espècies de llagostes destacades en la gastronomia mundial

Les llagostes del grup dels palinúrids són crustacis marins molt apreciats a la cuina per la seva carn suculenta, de textura ferma i sabor delicat. Viuen generalment en fons rocosos, esculls de corall o coves submarines, on s’alimenten de mol·luscs, petits crustacis i matèria orgànica.

A causa del seu elevat valor econòmic i la gran demanda als mercats gastronòmics internacionals, la seva pesca està regulada amb vedes temporals, talles mínimes i control d’arts de pesca, com les nasses, el trasmall o la captura a pulmó. A més, es promouen projectes d’aqüicultura experimental per garantir-ne la sostenibilitat.

Et presentem a continuació 9 espècies de llagosta que destaquen per la seva qualitat gastronòmica i la seva singularitat:

1. Llagosta herreña (Palinurus charlestoni)

Espècie endèmica de les Illes Canàries, especialment d’El Hierro. És de mida mitjana, amb una closca robusta i tons vermellosos. És poc coneguda fora del seu entorn però molt apreciada a la cuina canària tradicional. La seva captura està molt restringida per protegir-ne la població.

2. Llagosta real (Panulirus cygnus)

Originària de la costa oest d’Austràlia, és una de les espècies més exportades del món. Presenta un sabor suau i dolç, molt ben valorat a la gastronomia asiàtica. La seva carn blanca i ferma la fa ideal per a plats sofisticats, sovint servida a la brasa o amb salses lleugeres.

3. Llagosta del Carib (Panulirus argus)

És una de les espècies més conegudes del món, present a les Antilles, Mèxic i Centreamèrica. De color marró amb taques clares, no té pinces grans com la llagosta europea, però la seva carn és tendra i gustosa. És protagonista de plats com la caldereta cubana o l’arrosat mexicà amb marisc.

4. Llagosta Juan Fernández (Jasus frontalis)

Es troba a l’arxipèlag Juan Fernández, a Xile. És una espècie de creixement lent i pesca limitada. El seu sabor és intens i marí, amb textura delicada. És un producte de luxe que sovint es consumeix fresc, bullit o en ceviches exclusius.

5. Llagosta blanca (Panulirus inflatus)

Espècie pròpia del Pacífic oriental, sobretot a la costa mexicana. Té una coloració més clara que altres espècies, d’aquí el seu nom. El seu sabor és suau i la carn es desfà amb facilitat. S’utilitza en tacos de marisc, sopes i plats a la graella.

6. Llagosta verda (Panulirus gracilis)

També del Pacífic, es diferencia per la seva coloració verdosa i la seva capacitat d’adaptació a diversos hàbitats. Encara que no és tan popular com altres espècies, té un bon perfil gastronòmic i es treballa especialment en plats amb salses picants o afruitades.

7. Llagosta barbona (Palinurus elephas)

La clàssica llagosta roja europea, present a la Mediterrània i l’Atlàntic oriental. S’anomena “barbona” per les seves llargues antenes. És una de les més preuades a la cuina catalana i balear, base de plats com la caldereta de Menorca. El seu sabor és intens i profund, gairebé ioditzat.

8. Llagosta del Natal (Palinurus delagoae)

Es troba a la costa sud-africana, especialment a la zona de Natal i Moçambic. És una espècie amb una carn molt apreciada i sovint exportada a Europa i Àsia. Sovint es cuina a la brasa o amb mantega d’all, aprofitant la seva textura ferma.

9. Llagosta comuna o normal (Palinurus mauritanicus)

Aquesta espècie, coneguda com a “llagosta de Mauritània” o simplement llagosta normal als mercats, es pesca a l’Atlàntic oriental, especialment entre el Marroc i el Senegal. És molt consumida a la península Ibèrica, i destaca per la seva carn abundant i gustosa, ideal per a arrossos caldosos o guisats de marisc.

Una delícia que cal protegir

La pesca de llagosta, malgrat ser una font de riquesa gastronòmica, ha de ser gestionada de forma responsable per garantir-ne la continuïtat. L’explotació sostenible, juntament amb la recerca en cria en captivitat, són claus per seguir gaudint d’aquest tresor marí en les nostres cuines, sense posar en risc el futur de les seves poblacions.