18 Abr Els peixos i el canvi de sexe: hermafroditisme en espècies del nostre mar
Els peixos tenen una gran varietat d’estratègies reproductives, i una de les més fascinants és l’hermafroditisme seqüencial: la capacitat de canviar de sexe durant la seva vida. Aquest fenomen és habitual en espècies marines que habiten el nostre territori i que sovint consumim a taula.
L’hermafroditisme pot ser de dos tipus:
Protogínic: l’individu comença com a femella i es transforma en mascle.
Protàndric: comença com a mascle i després esdevé femella.
A continuació, t’expliquem com funciona aquest procés en diferents espècies habituals del mar Mediterrani i l’Atlàntic proper:
1. Chopa (Spondyliosoma cantharus)
És una espècie hermafrodita protogínica. Comença com a femella i pot canviar a mascle quan arriba a una certa mida o edat, sobretot si hi ha manca de mascles dominants.
2. Pargo (Lutjanus spp.)
El pargo també presenta hermafroditisme protogínic, encara que no totes les espècies del gènere ho fan. A la Mediterrània és menys comú, però a l’Atlàntic i en aigües tropicals aquest comportament és habitual.
3. Maragota (Labrus bergylta)
És protogínica. Les maragotes són peixos del grup dels làbrids, coneguts per aquest tipus de canvi de sexe, on les femelles esdevenen mascles territorials amb colors més vius.
4. Breca (Pagellus erythrinus)
És hermafrodita protàndrica, comença com a mascle i després pot convertir-se en femella. Aquest mecanisme ajuda a equilibrar la proporció de sexes dins la població.
5. Mero (Epinephelus marginatus)
Un clar exemple d’hermafroditisme protogínic. Les femelles, amb el pas dels anys i el creixement, poden convertir-se en mascles dominants dins del grup.
6. Galan (Coris julis)
És un peix làbrid molt comú i hermafrodita protogínic. Els mascles solen ser més grans i colorits, i provenen de femelles que han canviat de sexe.
7. Besuc (Pagellus bogaraveo)
També conegut com a besugo, és hermafrodita protàndric. Comença com a mascle i després esdevé femella en funció de l’edat i la mida.
8. Daurada (Sparus aurata)
Un dels exemples més coneguts d’hermafroditisme protàndric. Neix com a mascle i després, entre els dos i tres anys, moltes daurades canvien a femella.
9. Sard (Serranus spp.)
Algunes espècies del gènere Serranus són hermafrodites simultanis, és a dir, tenen òrgans reproductors masculins i femenins alhora i poden actuar com a ambdós sexes dins la mateixa posta.
10. Aligote (Pagellus acarne)
És hermafrodita protàndric, igual que altres espècies del mateix gènere (Pagellus). Comença com a mascle i pot esdevenir femella al llarg de la seva vida.
11. Herrera (Lithognathus mormyrus)
Encara que no hi ha consens total, s’han observat casos d’hermafroditisme protàndric en aquesta espècie. És probable que pugui canviar de sexe si les condicions ho afavoreixen.
12. Mojarra (Diplodus spp.)
El terme mojarra pot referir-se a diverses espècies del gènere Diplodus, com el Diplodus sargus. Algunes d’aquestes espècies són hermafrodites seqüencials, sovint protàndrics, tot i que també hi ha variabilitat segons l’espècie.
Per què és important conèixer això?
Aquest coneixement és vital per a una gestió pesquera sostenible. Si només es capturen mascles grans (com passa amb espècies protogíniques), pot quedar la població sense mascles. En el cas d’espècies protàndriques, la sobrepesca de femelles grans pot afectar greument la reproducció.
Entendre el cicle reproductiu d’aquests peixos ajuda a protegir-ne les poblacions i a garantir que puguem continuar gaudint-ne, tant a nivell ecològic com gastronòmic.
No Comments